Entenem la violència de gènere, segons la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, com la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o els qui hi estiguin o hi hagin estat lligats per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència.
Fa un dies ens vàrem despertar amb un vídeo a les notícies on un home colpejava i feria a una dona en presència d’un nen petit, el fill de la víctima. Els sentiments d’impotència, pena, indignació em varen invadir. Qui pot infravalorar la violència masclista al veure això? Qui la pot negar? Què passa amb els nens que viuen aquestes situacions? Potser les imatges són dures, però són reals!
Només ens cal ratificar-nos en el compromís de treballar per a prevenir i que aquests fets no passin, ajudar a les víctimes i conscienciar al nostre alumnat. Ens queda molta feina per fer i una d’elles és un protocol de detecció i atenció a víctimes.
Bloc coeducació: D'igual a igual 